Ahir faltà mon tio Àngel, germà de mon pare, padrí meu de baptisme i de boda. En els anys 60, com tants i tants, hagué d'emigrar a França. Quant tornava per a Nadal en portava els millors joguets que he tingut de xiquet. Recorde un cotxe preciós, un mercedes blavet, i un tricicle roig que m'agradà tant que mel xitava per a dormir amb ell.
Es casà i tornà a Paris amb ma tia Rosa. Allí nasqué la meua cosina i recorde totes les fotos que ens enviava: ell, ma tia, la meua cosina i tants i tants altres cares conegudes i no tan conegudes en aquella França dels anys 60 plena d'emigrans espanyols...Tornà a Alginet i montà un llavador de cotxes, el millor del poble i de tota la redona... Sempre el recordaré actiu, somrient, contant coses gracioses i en eixa cara de pillet: de jove fou cantant soliste en les berbenes del poble. Descanse en pau. Mon tio, el meu padrí, Àngel Ruiz Benito, Braso, el del llavador de cotxes...
