Ahir li portí floretes al cementeri. Les que mes li agradaven, les roses rotges. Hui era el seu día, mare, el primer en 64 anys que no estem junts, i recorde l ultima volta que la vaig vore be. Verenaba una madalena i un suc, i no podía menjar ni veure sense donarmen. Havía perdut el geni i la memòria, pero el cor recordava la seua generositat per donar-ho tot. La generositat de totes les mares que ho donen tot per als seus fills.
