Adeu cosí, no poguerem despedir-se. Sabía que estaves mal però no ho esperavem tan prompte. Els records d’infantesa es el país on sempre tornem: De xicotets ens criarem com a germans, Ángel, María Mercedes, tu i jo, porta en porta, pel carrer, en casa jugant, pels camps que en hi haven prop, fent arca contra els de Gorin…
 |
| Enrique Salvador Calatayud Fargueta |
En aquella bici roja que tenies ens ensenyarem a anar en bicicleta. Els diumenges al Poble Nou, a casa la iaia María, és reuníem tota la família, tots els cosins. Es posaven a menjar junts i jo te passava la carn que a tu t'agrada més. Quan és canviareu de casa anàvem, en les nits d’estiu, al portalet, a vore Els Intocables a ta casa. I aquella cavalcada que ens vestirem tots de negres: quan es miraven a l'espill no és reconeixiem.
Passaren i passaren els anys, et posares mal i t’en has anat molt prompte. Mai he sigut religiós, però sempre he cregut que hi ha alguna cosa mes i ara sé que estàs ahí i estàs millor. Ahí ens vorem.
