 |
| Agost del 77, Denia |
Naixem i morim sense arribar a entendre ni la vida ni la mort, només ens acostumem. Ens acostumem al nou ser nascut, o ens acostumem a la seua absència sense arribar a entendre realment el que ha passat, per què ja no el veurem més. Te n’has anat, però has deixat molt, tot el teu amor a la teua família i als teus amics. Ens has deixat el teu somriure, la teua espontaneïtat, tots aquells passejos avinguda a dalt i avinguda a baix, les quedades a casa Sherry, aquells viatges desastrosos i entranyables de joventut i totes les teues idees a flor de pell i de cor del País i de la llengua. Adeu Dídac, és veurem allà dalt, a la teua república amb àngels que parlaran valencià. Allí ens prendrem la més excelsa ensaladilla en la millor i més fresca de les canyes de cervesa.
El Fark
