 |
Agost del 77, Denia
|
Naixem i morim sense arribar a entendre ni la vida ni la
mort, només ens acostumem. Ens acostumem al nou ser nascut, o ens acostumem a
la seua absència sense arribar a entendre realment el que ha passat, per què ja
no el veurem més. Te n’has anat, però has deixat molt, tot el teu amor a la
teua família i als teus amics. Ens has deixat el teu somriure, la teua
espontaneïtat, tots aquells passejos avinguda a dalt i avinguda a baix, les
quedades a casa Sherry, aquells viatges desastrosos i entranyables de joventut
i totes les teues idees a flor de pell i de cor del País i de la llengua. Adeu
Dídac, és veurem allà dalt, a la teua república amb àngels que parlaran
valencià. Allí ens prendrem la més
excelsa ensaladilla en la millor i més fresca de les canyes de cervesa.
El Fark